Entrevista a Ferran publicada a “Guiaosona.net”

Posted on Posted in Sin categoría

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Entrevista a Ferran publicada a A partir del proper dia 8 de febrer es disputa una nova entrega de la sempre emocionant Copa del rei de bàsquet. Aquest any, Màlaga ha estat la seu escollida per disputar els partits que enfronten els 8 equips millor classificats de la lliga ACB. Encara que hagi estat pels pèls, el Barça no ha faltat a la cita i arriba amb una gran incògnita a l’esquena sobre quin serà el seu paper en aquesta nova edició.
Des de “Barçalonitis”, aquesta setmana hem anat a buscar canela fina perquè ens doni una visió del que pot passar la propera setmana. Entre molts altres títols, fites i premis individuals, al nostre personatge de la setmana li hem de contemplar: 7 lligues ACB, 1 lliga grega, 1 lliga europea, 1 copa intercontinental, 1 recopa, 1 Korac… a més d’haver estat present als Jocs Olímpics de Seül, a dos mundials i a cinc europeus. Aquest no podia ser altre que Ferran Martínez, l’exjugador del Barça que també va passar a jugar amb la Penya a Badalona i amb el Panathinaikos a Atenes.

Lluny d’acabar amb els reptes personals, un cop va “deixar” l’esport -encara forma part de la junta directiva de la Federació Catalana de Bàsquet-, a en Ferran el trobem instal·lat de ple en una nova faceta professional especialitzada en la formació de directives d’empreses, a l’organització d’esdeveniments esportius, al management integral… una munió d’aspectes diferents que el lliguen amb el món de l’empresa i que no l’acaben de deslligar, en alguns casos, de la seva gran passió: l’esport. Des de Leaders Factory, Global Sports i Close2sports, l’activitat i en Ferran semblen fer una parella de ball inseparable.
Trenques amb el tòpic de l’esportista que dóna l’esquena als estudis, no?
Un esportista professional és difícil que pugui combinar-s’ho per continuar estudiant. Personalment des dels 16 anys que els partits, les concentracions, viatges i demés, feien gairebé impossible no deixar els estudis, però mai ho vaig fer. Vaig estudiar empresarials i econòmiques, i un cop vaig acabar la meva carrera esportiva, vaig anar a per màsters.
Són empreses, en alguns casos, on d’altres exesportistes d’elit t’hi acompanyen…
Sí. En el cas del Leaders Factory, els promotors hem estat en Jordi Villacampa, en Jordi Sans (exwaterpolista) i la Natàlia Via-Dufresne (regatista). Tots nosaltres hem viscut experiències que són molt similars als del món de les empreses. Lideratges, treball en equip, la gestió de la pressió… la nostra experiència esportiva ens lliga molt a aquests aspectes empresarials.
En sou capdavanters d’aquest tipus d’iniciativa?
No… Carl Lewis o Michael Jordan ja fa temps que als Estats Units porten iniciatives similars.
Quin tipus d’empresa s’interessa pel vostre management?
Sobretot empreses multinacionals amb delegacions al nostre país: farmacèutiques, consum, banca… per exemple, per la meva experiència d’anar a jugar a Grècia puc ajudar a moltes d’aquestes delegacions que aterren a un país que no coneixen i així saber com afrontar el repte.

LA COPA DEL REI
Per qui apostaries com a guanyador de la Copa del Rei?
Aquesta competició és atractiva perquè gairebé sempre, els favorits són els que no s’enduen res. És una competició molt curta, que demana el màxim rendiment i això sempre provoca les sorpreses.
Tot i així et demanem que et mullis.
Per lògica el Madrid surt com a favorit. Tot i així, el factor pista per a Unicaja també els pot beneficiar. Llavors tenim el bàsquet de nivell de l’Akasvayu Girona, el del Joventut, tot i que a nivell de plantilla cal veure fins a on pot arribar, i el del Tau, que està molt acostumat a aquests tipus d’enfrontaments de cara i creu.
I el Barça?
El Barça té l’avantatge de que no és cap dels favorits. En aquest aspecte, han de saber treure profit de la poca pressió que els envoltarà per a sorprendre la resta.
Barça i Penya es poden trobar a semis. Amb qui aniràs?
No puc oblidar que la meva formació va ser amb el Barça. Des dels 12 anys que portava la seva samarreta i això sempre em decanta més pels blaugranes. Tot i així, el cor tampoc pot oblidar les simpaties que tinc pels verdinegres.
Però quin problema té l’equip d’Ivanovic?
Té problemes de regularitat. Vist des de fora, sembla com si a l’equip li faltés química, però jo conec els jugadors i l’Ivanovic i sé que no és així. El problema però, segueix sent que no transmet entusiasme.
Però els veus mancances en el sentit d’equip?
Estructuralment penso que té deficiències. Falta un 3 (aler alt), però això també està condicionat a l’estil de l’Ivanovic. Amb l’equip que hi ha sempre s’haurien de fer mes de 85 punts i no és així. El Palau no vibra, però la cosa es pot capgirar i acabar lluitant pels títols.
Trobes que la directiva s’ha girat d’esquena a les seccions?
La directiva sempre pot dir que és l’any que s’ha gastat més diners de la història en el bàsquet, i això ningú els hi pot negar. Els qui gestionen la secció però, si no aconsegueixen els resultats esperats, amb el balanç a final de temporada poden tenir més problemes per seguir. L’any de transició ja el van passar la temporada passada.
I no t’han demanat mai estar al front de la secció, veient que la cosa no acaba de rutllar?
Ja m’agradaria, però això no depèn de mi. És una possibilitat que no tinc actualment en ment i, si mai ha d’arribar, arribarà sola. De totes maneres, si perquè jo arribi a encapçalar el bàsquet blaugrana ha d’haver-hi un fracàs, m’estimo més no arribar-hi mai i que el Barça aconsegueixi títols.

MODEL AKASVAYU VIC
Havies jugat mai a la nostra comarca?
Sí. Havia jugat contra el Vic, a la seva pista, en la categoria júnior.
T’agrada l’entrada de l’empresa Akasvayu en equips com el Vic o el Girona?
Sí. Les dues ciutats, tot i que a categories distintes n’estan gaudint. És el triomf de la tendència americana, amb un patrocini que s’implica a fons en la construcció d’un club. És com la creació d’una empresa. El cert és que els professionals necessitaven d’uns suports i amb empreses com Akasvayu, s’aconsegueixen.
Vet aquí el lligam de l’empresa i l’esport, la teva nova afició…
Tots sabem que l’esport genera un benefici a la societat perquè fa que la gent, si hi gaudeix, està contenta. Aquest benefici que s’aconsegueix amb un club acaba retroalimentant l’empresa que la patrocina. Tot plegat, però amb un aspecte que a vegades es descuida i que penso que ha de ser primordial: mai han de perdre de vista la formació dels joves. És una funció social indispensable.