L ’esport per a mi és tota una filosofia de vida. De fet, ha estat des de molt jove la meva professió com a jugador de bàsquet al Barça, el Joventut o el Panathinaikos, però més enllà d’això, l’esport és una escola de vida. Sempre dic que els esportistes som persones molt optimistes, capaços de superar totes les adversitats, ja que tenim interioritzats una sèrie de valors que ens permeten afrontar moltes situacions. Practicar esport requereix una gran disciplina en els entrenaments, ja que sense això és impossible assolir cap repte. L’esport és una font de molts valors importants
per viure una vida més plena. L’esport t’inculca el valor de l’esforç, t’ensenya l’important que és el joc en equip i desenvolupa la capacitat d’adaptació i la de superació personal, ja que t’ajuda a superar moments durs com el que suposen les lesions o el moment després de perdre partits.
A mi m’ho ha donat tot, per això, uns anys després d’haver-me retirat professionalment, segueixo practicant esports com el golf de manera ocasional, o vaig a córrer tres cops per setmana, a més de fer pesos, el·líptica o jugar amb els veterans del FC Barcelona. En la meva feina actual, com a empresari i assessor financer d’esportistes d’elit, els valors de l’esport m’ajuden a focalitzar molt millor els
objectius, superant tot el que se’m posa per davant, ja que al final, l’esport, a més de salut, és una manera de cercar la felicitat. És veritat, no és fàcil. Cal tenir força de voluntat. Moltes ganes. Però sempre és una qüestió de disciplina. Si un es planifica, sempre (però sempre!) trobarà temps per dedicar a l’esport i en definitiva per a ell mateix. Al final és un temps que es guanya. Fent esport, mai no es perd.•
DIR
http://issuu.com/clubsdir/docs/dir-emotions-febrer-2012/8